Àvia Montse

La última frase que nos dijo la abuela, a mi hermano y a mí, de pie cada uno a un lado de la cama, fue "Coged el paraguas, mañana va a llover". Señalaba el logotipo del hospital; las enfermeras le habían puesto las sábanas al revés.

Después se durmió.

Y tuvo razón. Al día siguiente llovió.

Pero ella nunca lo supo, porque ya no se despertó más. Durmió durante cinco días y se marchó.

Àvia, tantes coses que ja no podré explicar-te. Ni preguntar-te.

Gràcies per tot el que ens has donat i ensenyat. Per ser l'àvia dolça que sempre rebia els néts amb un somriure. Per ser l'àvia moderna que va aprendre a utilitzar l'iPad i enviar e-mails quan ja passava els 80. Per fer-nos sentir sempre importants i estimats.
Sé que deixarem de plorar-te i et recordarem, tots, amb un somriure, perquè tots els moments i tots els records son bons.
Et trobaré molt a faltar.